No a la reforma laboral, no al pla d'ajust del govern, la
CEOE i els banquers!
Per la unitat d'acció sindical!
La majoria sindical basca, ELA, LAB, ESK, STEE, EHNE, ha
convocat vaga general per al dimarts 29 de juny com a resposta a la
Reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero. També CCOO
s'ha afegit a la mobilització, un fet molt positiu, després d'anunciar la
convocatòria de la vaga general per al 29 de setembre. Lamentablement, la
direcció d'UGT d'Euskadi no ho ha fet, el que no impedirà que molts delegats
sindicals ugetistes, militants i afiliats, surtin a la vaga general aquell dia,
desatenent les actituds dels seus dirigents, com ja va succeir el 21 de maig de
2009.
escrit per David Bernardo CGT Hotel Puente Romano (Marbella)
dilluns, 21 juny de 2010
El dia 16 de
juny, el govern del PSOE ha fet un pas més en la seva claudicació davant de les
pressions del gran capital i dels mercats financers, aprovant un Decret Llei de
Reforma Laboral que abarateix l'acomiadament per a tots els treballadors sense
excepció, dinamita la negociació col·lectiva i retalla drets fonamentals dels
treballadors. Des del passat mes de febrer, el plantejament del govern
contingut al document "Línies d'actuació en el mercat de treball per a la
seva discussió amb els interlocutors socials en el marc del diàleg social"
establia les bases d'una reforma laboral dura contra els treballadors que ara
s'ha endurit encara més amb aquest Cop de decret. Malgrat que el govern exposa
que la reforma laboral és per crear ocupació i acabar amb la temporalitat, una
anàlisi detallada de la mateixa reflecteix que l'únic objectiu és augmentar de
forma escandalosa els beneficis empresarials a costa dels treballadors i dels
diners públics de tots.
Davant
l'ofensiva del govern, banquers i empresaris: mobilització massiva i continuada
de la classe obrera Davant la crisi del capitalisme:
defensar la transformació socialista de la societat
El pla d'ajust presentat
per Zapatero i aprovat el 27 de maig al congrés dels diputats obre una nova
fase en la situació política de l'Estat espanyol. Els capitalistes han decidit
que ja és el moment d'estrènyer l'accelerador en els atacs a la classe obrera i
el govern del PSOE es disposa a posar-lo en pràctica. La classe dominant ha
conclòs que entre preservar durant més temps una precària pau social a canvi de
retardar més les anomenades "mesures estructurals" o posar-les en marxa
ja, encara que a costa d'enfrontar-se a un escenari de major conflictivitat
social i a una major inestabilitat política, és preferible el segon i,
efectivament, ha passat a l'ofensiva, marcant el pas dels esdeveniments
polítics.
El passat 12 de maig, Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés el pla de xoc amb què el govern pretén dur a terme un salvatge ajust pressupostari, carregant-lo a les esquenes dels pensionistes, les persones amb discapacitat i els empleats públics. Com tothom sap, aquests són, amb els seus excessos, els "culpables" de la crisi econòmica i no els bancs i el sector financer.
Una notícia de la premsa burgesa que mostra clarament qui guanya i qui perd en la crisi capitalista. Segons el diari El Pais, els 584 consellers executius i alts directius de les empreses de l'Ibex 35 van cobrar un milió d'euros de mitjana en el pitjor any de la recessió. Reproduïm a continuació íntegrament la nota apareguda en el diari El Pais en la seva edició del diumenge 16 de maig.
El govern cedeix vergonyosament a les pressions de la CEOE i la banca
CCOO i UGT han de convocar ja una vaga general
Zapatero ha anunciat avui al Congrés un pla d'ajust salvatge que trenca de forma clara i evident amb les seves declaracions de que la crisi no la pagarien els treballadors i que no es tocaria la despesa social. Cedint una vegada més a les exigències de la banca i de la CEOE, el govern ha presentat una bateria de mesures que inclouen:
- Rebaixa d'un 5% del sou als funcionaris per a aquest any i congelació per a l'any que ve.
- Congelació de les pensions el 2011, que tornaran a perdre poder adquisitiu
- Supressió de l'ajut de 2.500 euros a les famílies per cada nou naixement
- Reducció de la inversió pública estatal en 6.450 milions d'euros, al que caldrà sumar un retall de 1.200 milions d'euros que hauran d'assumir les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.
- Retall de les prestacions de la llei de la Dependència, en suprimir-se el pagament de la quantitat pendent des que es va fer la petició.
- Restricció a l'accés a medicaments subvencionats, emprant subterfugis com adaptar-lo "a les necessitats reals dels pacients" o estandarditzar el tractament "d'acord a les indicacions de la comunitat científica".
Abaratiment de l'acomiadament i retall dels drets, es miri com es miri
Les propostes que el Govern va portar a la taula del diàleg social dilluns 12 d'abril anaven dirigides a reduir el cost de les indemnitzacions per acomiadament amb càrrec als recursos públics. Es van concretant així les pressions que banquers, empresaris i el sector financer internacional estan exercint sobre el govern de Zapatero.
La recent proposta d'expulsió i canvi de centre d'una alumna de l'IES públic Camilo José Cela en Pozuelo de Alarcón, Madrid, per l'únic motiu de dur hiyab, un mocador que cobreix el cabell i el coll, ha tingut una amplíssima repercussió en els mitjans de comunicació.
La successió d'esdeveniments de les últimes setmanes en relació a l'enjudiciament del jutge Garzón ha tornat a posar de manifest una realitat que es vol mantenir oculta: sectors de l'aparell de l'Estat, i concretament la judicatura en les seves més altes instàncies, segueixen sota el control d'elements reaccionaris i feixistes que defensen al franquisme.
És realment independent el Poder Judicial? És possible una justícia despolititzada? Es troben els jutges al marge de la realitat social i política? Existeix una Justícia per sobre dels interessos de classe?
Al calor del debat que s'ha originat com a conseqüència dels processos judicials oberts contra el jutge Baltasar Garzón, és necessari entrar en detall sobre què és i a quins interessos respon el Poder Judicial. Aquests processos són, en si mateixos, una demostració palpable de l'estreta vinculació existent entre la dreta i la ultradreta i l'aparell judicial.
Estat espanyol 
