L'èxit de la manifestació convocada aquest dissabte 10 de juliol a Barcelona contra la retallada de l’Estatut ha estat innegable. La Guàrdia Urbana ha donat la dada d'un milió cent mil assistents i els organitzadors ho eleven a milió i mig. Per descomptat, la xifra de Lynce (els suposats experts en aglomeracions) de 56.000 assistents és una broma. Va ser sens dubte una manifestació massiva i multitudinària i és important entendre el seu significat.
CIU convoca una manifestació
interclassista a la qual se sumen dòcilment els dirigents del Tripartit, UGT i
CCOO
Quatre anys després que el PP
presentés un recurs d'inconstitucionalitat contra més del 50% de l’Estatut de
Catalunya el Tribunal Constitucional (TC) ha dictat sentència, considerant
inconstitucional 14 dels articles d’aquest. Aquests articles estan relacionats
entre altres qüestions amb: l'ús de la llengua catalana com preferent en
l'administració pública i en els mitjans de comunicació, les competències de la
Generalitat (per exemple, les caixes d'estalvis), la labor de supervisió del
Síndic de Greuges, etc. Afegeix, a més, matisos en apartats especialment
sensibles. Per exemple, en el preàmbul ha de constar la indissolubilitat de la
nació espanyola per a compensar el fet que es consideri en aquest mateix
apartat Catalunya com una nació, encara que precisament per estar en el
preàmbul no tingui cap validesa pràctica.
A
Catalunya l'inici oficiós de la campanya electoral per a la Generalitat ha
coincidit amb el retall salvatge de la despesa pública perpetrada per Zapatero.
Montilla i la cúpula del PSC van reaccionar ràpidament, no només donant el
"seu aval" a l'atac, sinó anunciant el seu propi pla per reduir el
dèficit públic que, en importants aspectes, vol anar més enllà del presentat a
Madrid.
Un conseller del PSC reconeixia recentment al diari La Vanguardia: "Tenim
enfadats els autònoms, als agricultors, als bombers, als mestres... i no veig
cap col·lectiu fent cua per votar-nos". Efectivament, el divorci entre la
política de la direcció del PSC i el Tripartit i les aspiracions de la seva
base electoral, la classe obrera, preparen una possible tornada de CiU a la Generalitat.
El Tripartit
ha anunciat una reforma de l'IRPF que afectarà al tram autonòmic de les rendes
més altes. Aquesta mesura forma part dels paquets "d'ajustament"
aprovades pel Govern para reduir el dèficit de la Generalitat.
Hi ha dues línies generals que defineixen la situació política a Catalunya i que van de la mà: un augment palpable de les conseqüències socials de la crisi econòmica i un increment del divorci a tots els nivells entre la política oficial i el sentir general de la població. La falta d'una política que beneficiï als treballadors per part dels partits d'esquerra i les respostes tímides dels sindicats als atacs de la patronal fan que tot aquest descontentament no es canalitzi. En aquesta situació factors accidentals posen en evidència el malestar latent. Aquest ha estat el cas de les conseqüències desastroses de la nevada de març i la mort de 5 bombers al juliol de l'any passat a Horta de Sant Joan en un incendi i les conclusions de la comissió d'investigació sobre els fets.
Davant la crisi del capitalisme, les idees del marxisme més vigents que mai
Presentació del MANIFEST COMUNISTA
Fa més de 160 anys, Karl Marx i Friedrich Engels van assentar les bases del marxisme o socialisme científic. Encara que amb la caigudadel Mur de Berlín, els defensors del capitalismevan tractar de donar permortes les idees del marxisme, la crisi actualdel capitalisme iels atacs que esta patint la classe obrera a totsels racons del planeta estan demostrantque parlar de lluitaentre classes o de Revolució socialista té avui dia plena vigència i necessitat. Atacs als treballadors i rescats multimilionaris als bancs, conflictes i guerres a mig món... Per a cada cop més joves i treballadors es fa evident que el capitalisme no funciona. Necessitem una alternativa: tornar a les idees de Marx.
Dimarts 27 d’abril a les 19.00 horesCasal Marxista, seu Sindicat d’Estudiants, Reina Amàlia 6, baixos esquerra. Barcelona. Metro Paral·lel o Sant Antoni.
DIVENDRES 30 D’ABRILCORNELLÀ
Retalls a l'educació pública, atacs a les pensions, contrareforma laboral, EROs...
Quin model sindical necessitemper defensar els interesos de la classe obrera?
El govern ja va anunciar una cotrareforma de les pensions, allargant l'edat de jubilació, també estan preparant una contrareforma laboral. D'altra banda, l'educació pública és en greu perill. A Catalunya els mestres han demostrat al carrer el seu rebuig a la política del Departament d'apostar per l'educació privada i de retalls de la inversió. Tanmateix, davant de tots aquests atacs la resposta dels sindicats està sent molt tèbia. No es donen totes les condicions per convocar una vaga general en defensa de la classe obrera? Quins són les causes per les quals els sindicats continuen apostant pel "diàleg social" en comptes de per la mobilització? Avui més que mai és necessari un sindicalisme de classe i combatiu.
Tot i el gran rebuig demostrat per part de la comunitat educativa des del moment en què es coneix l’avantprojecte de la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i les quatre vagues massives esdevingudes com a conseqüència, el Departament d’Educació (en mans del PSC, partit que ‘se suposava’ que havia de dur endavant una política d’esquerres i en el qual van dipositar les esperances tants treballadors per expulsar a CiU del govern) ha preferit no escoltar als treballadors de l’educació però, en canvi, sí s’ha permès atorgar totes les concessions necessàries per guanyar-se el suport de la dreta catalana, ja que gràcies al vot de CiU, la LEC s’aprova durant el curs passat.
Per un calendari de mobilitzacions fins aturar els atacs de l’escola pública
El Sindicat d’Estudiants valorem molt positivament el seguiment de la vaga a l’educació pública d’avui 17 de març. Al 60% de professors i mestres que han secundat la vaga, s’hi suma el 90% de seguiment de la vaga d’estudiants als instituts públics. La manifestació de Barcelona, que un cop més ha omplert bona part del recorregut de la manifestació (quan la capçalera entrava a Sant Jaume la cua encara no havia sortit de Pl. Catalunya), ha comptat amb més de 50.000 manifestants. A Tarragona han sigut 3500 estudiants i professors.
La Generalitat vol aprovar pròximament una llei del cinema català en que les pel·lícules projectades estiguin doblades o subtitulades en un 50% en català. Tot i que és una llei amb un clar caràcter electoralista, si es dugués a terme suposaria acabar amb una autèntica anomalia. A Catalunya prop de la meitat de la seva població té el català com llengua materna i quasi la totalitat l’entén i l’usa en un o altre àmbit. Mentre, les projeccions de cinema en català van rondar el 2008 un 3%.
Catalunya 
