Continuar amb la campanya de solidaritat, amb un pla contundent
El 9 de juny la direcció de
Ford-Espanya acomiadava a Paqui Cuesta, delegada i secretària general de la
secció sindical de la CGT. Paqui Cuesta, que duia 32 anys de treball en la
factoria d'Almussafes (València), va ser sotmesa a un procés d'assetjament i
intimidació des que, fa tres anys, va acceptar la seva responsabilitat actual
en el sindicat. Li han obert quatre expedients (dos pendents de judici, un
anul·lat judicialment i l'altre retirat per la pròpia empresa davant la seva
nul·la sustentació).
Que el futbol mou masses no és un secret, però també és una realitat que es
tracta d'un gran negoci capitalista, un negoci que equivaldria a la 17a
economia mundial i que cada any mou més de 500.000 milions de dòlars. El 2007,
Thabo Mbeki, anterior president sud-africà, va descriure el mundial com
"una oportunitat perquè l'Àfrica doni la talla i reverteixi d'una manera
decidida la marea de segles de pobresa i enfrontaments", però lluny de
representar això, ha deixat al descobert el gran negoci que representen aquest
tipus d'esdeveniments esportius per a les grans multinacionals (Coca Cola,
Adidas, Sony o Hyundai, entre altres) i per als organismes que organitzen
aquests esdeveniments, ja sigui el COI, la FIFA o la UEFA.
Els titulars de premsa sobre l'espectacularitat del creixement econòmic xinès han estat desplaçats temporalment per l'esclat de diverses vagues al país asiàtic. Un articulista del Financial Times (1) escrivia sobre això: "Els treballadors itinerants de la Xina, coneguts com a ‘fàbriques sense fum’, mostren per fi alguna cosa d'ardor". Aquesta crítica a la "falta d’ardor combatiu" del proletariat xinès té un punt feble: obvia els enormes obstacles a què s'enfronta la classe obrera de l'anomenada fàbrica del món. Al costat de les penoses condicions d'explotació, que estan portant a un nombre significatiu d'obrers al suïcidi, els treballadors xinesos, suporten la llosa que suposa la burocràcia estalinista i procapitalista del PC xinès al capdavant del règim. No s'ha d'oblidar que encara avui, l'article 1r de la Constitució proclama que: "La República Popular de la Xina és un Estat socialista encapçalat per la classe obrera sobre la base d'una aliança d’obrers i camperols”.
Cal organitzar la solidaritat de classe davant les mentides del govern d'Esperanza Aguirre!
Avui novament la vaga de treballadors del Metro de Madrid ha tingut un seguiment unànime. Per més que des de la Comunitat de Madrid i el Ministeri de l'Interior s'ha fet tot el possible per censurar el dret a vaga dels treballadors de Metro, la vaga ha estat total.
L'ànim entre els treballadors és una barreja de ràbia, per totes les mentides que s'aboquen des dels mitjans de comunicació contra ells, i de gran satisfacció per un èxit històric en aquestes tres jornades de vaga. Encara que des de la dreta, la premsa i la televisió es busca mostrar "el gran rebuig dels ciutadans de Madrid contra aquesta vaga", la veritat és que la immensa majoria dels treballadors, no només de Madrid sinó del conjunt de l'Estat, miren amb enorme simpatia i solidaritat la lluita dels treballadors del Metro.
El 16 de juny la CGT de València va publicar
aquesta nota denunciant un cas gravíssim de persecució sindical: l'acomiadament
de Paqui Cuesta, secretària general de la seva secció a Ford-Espanya
(Almussafes, València). Aquesta secció sindical, i en particular la companya,
ha destacat en la defensa de la mobilització enfront dels successius EROs, la
pèrdua d'ocupació i l'eliminació de drets dels treballadors. La CGT va proposar
a la resta de sindicats del Comitè (UGT –la direcció de la qual està totalment
compromesa amb la direcció de l'empresa-, CCOO i la Intersindical) convocar un
dia de vaga (des del nostre punt de vista absolutament necessari), però han
rebutjat la proposta En els pròxims dies la CGT anunciarà mesures de
mobilització, a part de recórrer l'acomiadament.
El 15 de juny els secretaris generals de CCOO i UGT, Toxo i Méndez,
anunciaven en roda de premsa la convocatòria d'una vaga general de 24 hores el
pròxim 29 de setembre contra la reforma laboral aprovada pel govern. Aquesta
data coincideix amb la convocatòria per part de la Confederació Europea de
Sindicats (CES) d'una jornada de lluites contra les mesures d'ajustament a tota
Europa.
El
Govern central i els governs autonòmics, la CEOE i els mitjans de comunicació han conformat
una Santa Aliança per difuminar l'impacte de la vaga d'empleats públics del 8
de juny. Les grans portades parlaven de "fracàs", d'"assaig
fallit de vaga general", "Madrid passa de l'aturada", etc. La
campanya no té cap altre objectiu que tractar de refredar l'ambient i d'aquesta
manera pressionar als dirigents sindicals perquè no convoquin la necessària
vaga general.
La vaga ha estat convocada per ELA, LAB, STEE-EILAS I ESK
Les dades de participació en les manifestacions sumen més de 17.000 persones. L'ambient que es respirava era de profund rebuig a les retallades salarials i socials plantejats pel govern de Zapatero i Patxi López.
CCOO i UGT han anunciat una vaga general del sector públic per al dia 2 de juny com mesura de resposta als plans d'ajustament del govern. Els treballadors del sector públic són un dels sectors més greument afectats i per tant la seva mobilització és necessària. No obstant això, aquest pas no pot ser en absolut un substitut de la vaga general, per dues raons fonamentals: els plans d'ajust afecten al conjunt de la classe obrera i només una mobilització multitudinària, massiva, general i continuada dels treballadors i de la joventut pot derrotar aquesta agressió sense precedents.
Lluita obrera 
