Vaga general i insurrecció

La vaga general del dilluns 26 va ser secundada massivament. Els delegats de l'assemblea de diumenge s'havien distribuït per la matinada per preparar grups de piquets a les principals fàbriques de la ciutat. Una vegada més, les dones van jugar el paper de punta de llança dels piquets per convèncer els obrers. Al crit de "Tanqueu pels nostres germans de Melilla!" els treballadors secundaven la vaga. Ràpidament, la vaga va avançar des dels suburbis de Barcelona fins al centre de la ciutat. A mig matí tota l'economia catalana estava paralitzada. Molts empresaris, per por dels obrers, van decidir directament tancar els seus negocis, el que va afegir més amplitud a la protesta. Els petits botiguers també van tancar, la majoria temorosos dels piquets i d'altres simpatitzant amb els motius de la vaga. El govern va tractar de protegir el servei de tramvies, un sector clau per a la vida econòmica de la ciutat. Tanmateix, després de diversos enfrontaments entre la Guàrdia Civil i els manifestants, van haver de desistir del seu empenyorament.

Com ja venim fent els darrers números publiquem un escrit del revolucionari marxista irlandès James Connolly. En aquest cas es tracta d’una cançó publicada el 1907 anomenada “Només volem la Terra”. Esperem que la seva lectura animi a llegir els altres articles que de moment tenim traduïts de Connolly a la pàgina web www.militant.cat en l’apartat d’història d’Irlanda.

El tret essencial de qualsevol període revolucionari, i l'Estat espanyol havia arribat a un d'ells el 1931 amb la caiguda de la monarquia i l'arribada de la república, és la irrupció de les masses en l'escena de la història. Al contrari, en els períodes històrics “normals”, les masses deixen en mans dels “grans” homes (els polítics que dirigeixen les institucions de l'Estat burgès, els líders obrers...) la destinació de les seves vides. Però quan l'ordre social es torna insostenible per a elles prenen el timó del seu futur en les seves pròpies mans.

Presentem, dins la col·lecció d’articles relacionats amb la Revolució espanyola (1931-39), aquest excel·lent treball sobre la figura d’Andreu Nin i el tractament que ha tingut des de les diferents tendències polítiques i historiografies. Creiem que és un molt bon treball que ajuda a recuperar la memòria històrica d'un dels revolucionaris més calumniats per l'estalinisme i la historiografia burgesa que es van donar la mà, com en tantes altres ocasions, per ocultar els veritables fets de la Revolució a l'Estat espanyol i les causes de la seva derrota.