El passat 14 de maig l'IBEX-35
va patir una caiguda del 6,6%, una de les majors de la seva història i la major
des d'octubre de 2008. La baixada va tenir repercussions en altres borses
europees, en el cost del deute espanyol i en el propi euro.
El gener de 2010, José Luis Rodríguez Zapatero va estrenar el seu semestre de Presidència de la Unió Europea proposant una àmplia regulació del món financer que permetés posar límits als excessos especulatius dels últims anys, però amb prou feines unes setmanes més tard, les flamants mesures que anaven a regular el capitalisme per evitar la repetició de noves crisis han anat encallant una després de l’altra, mentre que els especuladors, tan injuriats, continuen guanyant fabuloses quantitats operant amb deute públic grec, que en algun dels seus trams es paga deu vegades més car que el seu equivalent alemany.
La clau de l'operació de convertir el risc de fallida de Grècia en una oportunitat de fer-se d'or rau en un tipus d'actiu financer de la família dels derivats. Aquest actiu és el CDS (Credit Default Swap, o Permuta d'Impagament de Crèdit) que bàsicament consisteix en que un comprador es compromet a pagar periòdicament una quantitat de diners a canvi del compromís del venedor de compensar-lo en el cas que una obligació de pagament d'un tercer resulti fallida en una data determinada.
El passat 4 d'octubre es produïa a Grècia un contundent canvi electoral. El gir a l'esquerra en les urnes no deixa lloc a dubtes: més del 56% dels vots van anar a les candidatures de l'esquerra, mentre que la dreta es va quedar en el 38%, amb una diferència de més de 1.100.000 vots.
La quimera del capitalisme amb rostre humà El govern propugna un nou "model productiu"
El govern ha presentat la Llei d'Economia Sostenible tan esperada. S'ha presentat com un conjunt de mesures, "molt ambiciós", que crearà el marc legal per desenvolupar el "nou model productiu". Des que Zapatero va reconèixer la gravetat de la crisi econòmica que estem passant, govern i sindicats han alçat la bandera del "nou model productiu" que ens allunyarà del model "insà" basat en el totxo, i portarà una modernització de l'economia espanyola.
L'economia capitalista mundial ha viscut en aquests dos últims anys el seu major enfonsament des del crack de 1929. L'esclat del sistema financer i el començament d'una brutal crisi de sobreproducció en el conjunt de les economies capitalistes desenvolupades, ha conduït a la classe dominant a posar en marxa el pla de rescat de l'economia de mercat més important de la història. En poc més d'un any i mig, els governs capitalistes dels EUA, la UE, la Xina i el Japó han compromès més de vint bilions de dòlars de diners públics, gairebé un terç del PIB mundial, en una operació desesperada per evitar la fallida generalitzada de la banca mundial i estimular una economia que s'ha estimbat pel precipici.(1)
El factor que marca els esdeveniments econòmics, socials i polítics a tot el món és la crisi econòmica. Crisi que no és una crisi de confiança, ni exclusivament de l’especulació financera, o immobiliària. Es tracta d’una crisi de tot el sistema, el capitalisme. La propietat privada, i l’existència de l’Estat nacional, són una trava per al progrés de la humanitat (i fins i tot per a la seua supervivència).
Els anomenats cinc grans de la banca, Santander, BBVA, Caja Madrid, La Caixa i Banco Popular, han arribat a un benefici net conjunt de 17.590 milions d'euros el 2008. És una quantitat una mica menor a la registrada el 2007, de 21.595 milions, però segueix sent extraordinàriament alta i pràcticament idèntica als beneficis obtinguts el 2006 (17.416 milions), en ple boom econòmic. Així, en plena crisi econòmica, les grans entitats financeres segueixen gaudint d'altíssims guanys, com en època de vaques grosses.
No, no és democràcia: és la dictadura del capital financer
"El govern de l'Estat modern no és més que una junta que administra els negocis comuns de tota la classe burgesa"C. Marx i F. Engels. El Manifest Comunista
El pròxim 15 de novembre, George. W. Bush i el seu col·lega francès Sarkozy han convocat a Washington una cimera de caps d'estat (el G-20), amb l'objectiu, en paraules del president de França, de "refundar el capitalisme sobre bases ètiques" i evitar "una revolta mundial". Per posar una nota pintoresca a l’encontre, el president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, camina captant per les cantonades una cadira en la reunió.
Què va ocórrer a Islàndia en aquell període de tres mesos que pugui explicar aquest canvi? Sens dubte en altres ocasions hem assenyalat l'arrogància i estupidesa de la burgesia i els seus representants en institucions com el FMI, que clarament van cometre un error en la seva valoració de l'economia islandesa. Però Islàndia ha estat un dels països més afectats per l'actual crisi mundial del sistema capitalista.
Economia 
