El passat dilluns 17 de maig, Dia de les Lletres Gallegues, una marea humana va tornar a marxar sobre els carrers de Compostela. Aquest any, la celebració va estar totalment vinculada a la lluita contra el decretàs lingüístic del PP, que està a punt d'aprovar-se i suposarà una reculada de la llengua de Galícia en les aules del país.

La lluita pel dret a l’autodeterminació necessita d’una política d’independència de classe

Pel dret a l'autodeterminació, per una política d'independència de classe

En els últims mesos la situació política a Euskal Herria ha estat marcada per diversos factors rellevants. D'una banda, l'aprofundiment de la crisi econòmica. Per una altra, el continu gir a la dreta del govern de Patxi López, agafat pels seus acords amb el Partit Popular. Amb aquest mar de fons, el debat obert a l'Esquerra Abertzale (EA) sobre l'estratègia política a prendre, distanciant-se clarament de l'activitat armada d'ETA, ha concentrat una part important del debat polític en la societat basca. La declaració d’Alsasua i la posada en escena de les conclusions de la discussió interna desenvolupada al llarg de mesos en la base de l’EA posen damunt de la taula aspectes de primer ordre sobre la política que la direcció de l’EA proposa per al futur.

60.000 persoas demostran en Compostela ao PP que os profesores e os estudantes Queremos Galego!

O 90% de estudantes e profesores secundaban hoxe a folga convocada polos seus Sindicatos contra o Decretazo co que o PP quere reducir as horas de ensino en galego, aumentar o fracaso escolar e dividir á comunidade educativa. Miles de estudantes acudiron en masa á Manifestación Nacional. Unha importante parte dos estudantes e profesores proviñan de centros concertados, onde a ausencia de dereito á folga para estudantes e a explotación laboral dos profesores son o pan de cada día.

La vaga de fam d'Aminatu Haidar, dirigent del Front Polisari sahrauí, a l'aeroport de Lanzarote després de la seva expulsió del Marroc, i del seu posterior retorn a El Aiún on roman tancada a la seva casa sota vigilància de les autoritats marroquines, ha tornat a posar en portada la situació del Sàhara Occidental. El problema sahrauí és un altre dels llegats de l'imperialisme a l’Àfrica, un territori desèrtic, oblidat durant anys i que va adquirir una importància extraordinària en descobrir-se al seu territori rics recursos naturals.

El diumenge 18 d'octubre una marea humana de prop de 100.000 persones va recórrer els carrers de Compostela per a protestar contra la política lingüística del PP. És la segona protesta en el que va d'any després de la convocada el 19 de maig, Dia das Letras Galegas, i a la qual va superar amb escreix en nombre d'assistents, convertint-se en la major manifestació de la història recent de Galícia després de la convocada el 2002 per Nunca Mais arran del desastre del Prestige.

La detenció de nou dirigents de l'esquerra abertzale en la seu de LAB de San Sebastián, entre els quals es trobaven Arnaldo Otegi i Rafael Díaz Usabiaga, va ser resposta massivament l'endemà passat per una multitudinària manifestació de refús. Ha estat la manifestació més nombrosa des del tancament del diari Egin, sent aquesta vegada convocada per les organitzacions sindicals que van impulsar la vaga general del 21 de maig.