Mentre que a Colòmbia els treballadors i sindicalistes continuen sent atacats per l'estat -colombià- es descobreix la complicitat en aquestes matances de... la Gran Bretanya.

El març de 2005 tres sindicalistes van ser segrestats a Bogotà, Colòmbia, per soldats de batallons d'alta muntanya. Aquests lluitadors socials, després, van ser portats fora de la ciutat, on l'exèrcit d'aquest país els va executar. Els seus cossos, posteriorment, es van vestir amb robes militars de les Forces Armades Revolucionaris de Colòmbia (FARC), pretenent amb això disfressar aquesta matança com a part de la lluita contra les FARC...

Fins ara tothom ha sabut -encara que molts no ho vulguin acceptar- que els paramilitars i assassins a sou, com el mateix exèrcit, han comptat amb el suport del govern en aquestes pràctiques; tanmateix, si alguna cosa sembla ser sorprenent és que aquestes forces paraestatals han rebut el suport militar del govern britànic des de 1980.

El 2008 la campanya Justícia per Colòmbia (the Justice for Colombia) va publicar un report on Anglaterra apareix com a còmplice d'aquests fets. El document explica que el Regne Unit és el segon "donant" de pressupost tècnic i estratègic militar a Colòmbia i descriu la relació entre l'Exèrcit Colombià i la seva participació -per no dir la seva responsabilitat directa- en la tortura i assassinat de sindicalistes.

Liam Craig-Best, un membre de la campanya per la Justícia a Colòmbia ens explica que: "No hi ha només una raó per a què el Regne Unit estigui involucrat en aquests crims, hi ha un "set" de raons, una d'aquestes és econòmica... Les dues companyies estrangeres més grans que operen a Colòmbia són britàniques, British Petroleum i SAB Miller. I la seva presència allà és més important en comparació a les multinacionals nord-americanes i espanyoles".

El govern britànic ha estat sota pressió durant diversos anys, per por a veure’s afectat per la relació entre el seu ajut militar i els crims d'estat a Colòmbia, ja que aquesta relació en un futur patrocina l'abús dels drets dels treballadors sindicalitzats, com també, afavoreix la violació de drets humans a Colòmbia.

I no ens quedem curts a l’hora de parlar d’abusos. Com molts països de Llatinoamèrica, el 65% de la població de Colòmbia viu sota la línia de pobresa, amb moltes companyies que ansiosament s’aprofiten de la mà d'obra barata i de la sistemàtica repressió del sindicalisme.

Els burgesos imperialistes del mercat mundial s'han assegurat Colòmbia com una neo colònia. En aquests moments aquesta nació importa més del 70% dels seus aliments, cosa que ha tingut com a resultat la massiva proletarització de la pagesia. La desesperació i la indigència a què han estat sotmesos els camperols n'ha obligat a molts a relacionar-se amb el narcotràfic, la qual cosa ha permès que aquesta nació es vegi afectada per elements criminals "per totes bandes".

La lluita dels nostres companys treballadors colombians, en tot cas, no ha estat en va, no ha passat desapercebuda. Per un temps els sindicats i els treballadors a Anglaterra, i en particular a Irlanda, han estat atenent els reclams dels treballadors i camperols d'aquest país i ens hem esforçat per pressionar el govern del Regne Unit per a què talli els seus programes d'ajut militar a l'oligarquia colombiana.

Els esforços dels treballadors britànics semblen haver donat fruits el març d'aquest any, quan el govern ha declarat que ha desistit del seu "ajut" militar. Després de l’optimisme inicial, the Justice for Colombia ( La Justícia per Colòmbia) creu que els entrenaments militars que impulsa Anglaterra a Colòmbia continuen, i que a més involucren la policia secreta del Regne Unit.

Liam va dir sobre això: "El que hem vist recentment ha estat la reducció d'una part de l'ajut militar a l'oligarquia colombiana, els entrenaments per a la protecció de Drets Humans i els ensinistraments per a la neteja i desactivació de mines. L'Oficina d’Assumptes Exteriors ha dit que han acabat amb gran part dels seus suports militars a Colòmbia. Però realment això és només una diminuta part del que representa l'ajut militar que -l'oligarquia de- Colòmbia rep i rebrà. Els exercicis contra insurgents i l'ajut contra el narcotràfic encara continua".

Segons Bob Ainsworth, encarregat del Ministeri de l'Estat per a les Forces Armades, el govern manté "una documentació sobre el personal de seguretat a Colòmbia que ha rebut entrenament del Regne Unit a Colòmbia per diferents motius, sense incloure cap tipus d'acusació per la violació de drets humans a Colòmbia".

Malauradament, no hi ha una forma de saber si aquest és el cas realment, com el mateix Ainsworth admet, "els noms del personal militar (colombià) entrenat no poden ser coneguts, perquè podria perjudicar les relacions internacionals del nostre país."

L’any 2005, soldats de les 17 Brigades de Colòmbia van atacar la comunitat de San José d'Apartadó, matant vuit persones - molts d'ells nens. En aquest cas, Justícia per Colombia va contactar al govern britànic que es va negar o no va voler simplement parlar amb els delegats de Justícia per Colòmbia, per les matances que es relacionaven amb els ajuts militars, instruïdes i patrocinades per les forces armades britàniques.

Podem entendre en realitat la relació entre aquestes matances i els ajuts del govern britànic per les matusseres declaracions dels oficials colombians. El personal d'alt rang ha fet moltes declaracions sobre l'efectiva assistència britànica amb un oficial, que ha rebut entrenament en operacions de guerra a la jungla, i que ha estat esmentat àmpliament pel diari El Tiempo.

A més a més, l'evidència suggereix que el govern anglès és indiferent al personal militar que entrena, això se sap des de desembre del 2007, ja que des de l'Oficina de la "Commonwealth", el seu ministre Kim Howells va ser fotografiat amb tropes d'alta muntanya de Colòmbia, que estaven implicades en diversos abusos als drets humans.

Howells també va posar per a les càmeres amb el General Mario Montoya; un home implicat en múltiples morts de sindicalistes i polítics d'esquerra. Montoya porta 30 anys embolicat en l'estructura del paramilitarisme i el narcotràfic.

El General també s'ha permès el luxe de viatjar per Irlanda per participar en seminaris en contra de la insurgència. Els militars colombians gaudeixen d’un gran tracte però també en gaudeixen els seus homòlegs estrangers que, en un esdeveniment realitzat el març del 2008, van ser atesos per Juan Carlos Pinzón, el Viceministre de Defensa, Estratègia i Planejament a Bogotà que va rebre diferents homes d'alts rangs militars de la Gran Bretanya i EE.UU.

La sort del General Montoya ha canviat des del novembre, quan una investigació de l'ONU "va descobrir" -encara que ja ho sabien tots- les seves activitats més desagradables. Després de resignar de la seva posició com a militar per aquesta causa, va escapar del seu judici i va rebre una recompensa del govern, quedant com a ambaixador de la República Dominicana.

En aquest afer, hi ha més de relacions polítiques que no pas d’immediats interessos comercials. Tanmateix, Jeremy, encarregat d'assumptes per a Llatinoamèrica, creu que "hi ha una especial relació" en el sí de "Downing Street" i la "White House" que exigeix un alt nivell de comparació militar amb les oligarquies Llatinoamericanes, especialment amb la colombiana.

Parlant durant la seva entrevista fora del parlament, Jeremy, va dir: "Colòmbia és important ja que té l’administració més propera a EE.UUU de Llatinoamèrica. És la raó de que molts assumptes on occident està embolicat en abusos dels drets humans siguin ignorats".

"A Colòmbia s’hi troben moltes inversions i fàbriques de multinacionals i corporacions. Paral·lelament, la presència d’EE.UU sobre el continent, ve acompanyada per l'assistència Anglesa, que pot convertir-se en un cavall de Troia amb moltes relacions... ".

En tot cas, el govern britànic continuarà recolzant l'oligarquia Colombiana militarment. El cavall de Troia continuarà funcionant per a les intervencions futures. La necessitat que la classe treballadora s'organitzi mai havia estat tan flagrant. Les relacions entre les podrides oligarquies (colombiana i britànica) com entre totes les altres, assenyala una vegada més la necessitat d'un conseqüent internacionalisme, i d'una organització internacional real, donant com a resultat la subseqüent lluita per una federació socialista a l’Amèrica Llatina i al món.