És realment independent el Poder Judicial? És possible una justícia despolititzada? Es troben els jutges al marge de la realitat social i política? Existeix una Justícia per sobre dels interessos de classe?

Pel dret a l'autodeterminació, per una política d'independència de classe

En els últims mesos la situació política a Euskal Herria ha estat marcada per diversos factors rellevants. D'una banda, l'aprofundiment de la crisi econòmica. Per una altra, el continu gir a la dreta del govern de Patxi López, agafat pels seus acords amb el Partit Popular. Amb aquest mar de fons, el debat obert a l'Esquerra Abertzale (EA) sobre l'estratègia política a prendre, distanciant-se clarament de l'activitat armada d'ETA, ha concentrat una part important del debat polític en la societat basca. La declaració d’Alsasua i la posada en escena de les conclusions de la discussió interna desenvolupada al llarg de mesos en la base de l’EA posen damunt de la taula aspectes de primer ordre sobre la política que la direcció de l’EA proposa per al futur.

L'origen de classe de l'opressió de la dona i el seu paper en la revolució

CCOO i UGT han de convocar una vaga general contra tots els atacs del govern PSOE

Al llarg de les últimes setmanes el govern ha anunciat una sèrie de mesures, el fons comú de les quals és el seu caràcter lesiu cap a les condicions de vida de la classe treballadora. Suposen un clar gir a la dreta en la política econòmica i social del govern i un punt d'inflexió en la situació política a l'estat espanyol.

O com i per què la burgesia i els jutges espanyols intenten culpar Chávez de donar  suport a ETA i a les FARC?

Durant els últims dies hem assistit a una nova onada de calúmnies contra la revolució veneçolana i el President Chávez. Aquesta vegada l'epicentre se situa a Madrid i té com a principal protagonista al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco. Aquest jutge ha emès un auto en què després d'afirmar presumptes connexions entre l'activitat de les FARC i ETA denuncia que ambdós grups, a més, són recolzats pel govern veneçolà. "Obren diligències en aquest procediment que posen de manifest la cooperació governamental veneçolana en la il·lícita col·laboració entre les FARC i ETA", manifesta al seu auto el jutge (El País, 2 de març de 2010). Immediatament, i sota la pressió de tota la dreta cavernícola espanyola, Zapatero ha demanat explicacions al govern veneçolà.

La Generalitat vol aprovar pròximament una llei del cinema català en que les pel·lícules projectades estiguin doblades o subtitulades en un 50% en català. Tot i que és una llei amb un clar caràcter electoralista, si es dugués a terme suposaria acabar amb una autèntica anomalia. A Catalunya prop de la meitat de la seva població té el català com llengua materna i quasi la totalitat l’entén i l’usa en un o altre àmbit. Mentre, les projeccions de cinema en català van rondar el 2008 un 3%.

Un any més organitzem la Setmana de Marxisme, a la Universitat de

València però oberta a qualsevol persona preocupada pel món on

vivim. Aquestes jornades coincideixen amb una situació de crisi

molt greu del sistema capitalista. Una situació d’atur massiu, retalls, atacs

als treballadors i joves, però també de lluita, de resistència, de busca

d’alternatives revolucionàries.

 Ni LEC ni selectivitat

El fill de l’obrer a la universitat

 Que la crisi la paguin els capitalistes,

No l’educació pública ni la classe obrera