S'acaben de complir dos anys del naixement del moviment 15-M, una convocatòria que va acabar convertint-se en una autèntica explosió social mobilitzant en carrers i places a centenars de milers de joves, treballadors, aturats, precaris de tot el país. Un moviment que es va convertir en el catalitzador de la ràbia, la frustració i enuig davant un sistema econòmic i social injust.

22-28 d’abril, setmana d’accions en defensa de l’educació pública

9 de Maig Vaga General Estatal d'estudiants, professors, mares i pares

No a la contrareforma franquista del PP
Prou d'atacs contra l'escola pública, les retallades per als banquers!
Ni CiU, ni PP Govern dimissió!

L'aprofundiment de la crisi econòmica capitalista, unida a la política de retallades de la dreta, està portant la societat cap a una catàstrofe. Centrant-nos al problema més greu per a les famílies treballadores, el de la desocupació, aquest ja afecta a 6.202.700 persones i supera el 27% de la població activa, segons l'EPA del primer trimestre de 2013 (enfront d'1.760.000, 8,5%, el 2007). La meitat dels aturats ja són de llarga durada; el nombre de llars amb tots els seus membres en atur frega els dos milions i la taxa de desocupació entre els joves menors de 25 anys és del 57,2%.

Cal transformar la protesta social en lluita organitzada pel socialisme!

El capitalisme, les institucions de l'Estat, el govern del PP i en general les formacions polítiques que apareixen vinculades al sosteniment d'aquest sistema injust estan passant per una profunda crisi de legitimació, que s'expressa al carrer d'una forma cada vegada més clara i estesa. Diverses enquestes publicades recentment són molt reveladores d'aquesta realitat.

   Cristina Cifuentes, la tristament coneguda delegada del Govern de Madrid, va obrir la veda d’una campanya salvatge de criminalització contra la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) i, en particular, contra la seva portaveu, Ada Colau. Cifuentes, gran protagonista de nombrosos actes de repressió policial, com la del 25 de setembre (i dies posteriors) al voltant del Congrés, va declarar que “la PAH i la seva líder últimament sembla que tenen certes inquietuds de suports a grups filoetarres o proetarres”. Va denunciar, a més a més, que les acciones d’escrache són actes de kale borroka. Els escraches són cites d’activistes als domicilis de, en aquest cas, polítics del PP, partit que ha anunciat que votarà en contra dels punts fonamentals de la ILP que va presentar la PAH al Congrés. Segons la Plataforma, “considerem que tenim dret com a ciutadans a informar-los de les conseqüències dramàtiques que ocasionarà la seva decisió perquè les estem patint diàriament”.

Corrupció, comissions multimilionàries, privilegis i decadència

 En els últims anys, especialment després de l’esclat de la crisi el 2008, els casos de corrupció han protagonitzat les capçaleres dels telediaris, centenars de portades a la premsa escrita i taules de debat a la televisió. Alguns dels personatges –un quantitat ínfima, d’altra banda- que durant els anys del boom es van omplir les butxaques amb l’especulació urbanística, les concessions a dit per part de les administracions públiques, que van firmar contractes multimilionaris amb empreses d’amics del govern de torn, salten ara a la palestra dels escàndols polítics. Entre aquests, n’hi ha que es neguen a acceptar la seva sort en solitari, i arrosseguen amb les seves declaracions a partits polítics sencers, al mateix cap de l’Estat, a les institucions parlamentàries i la justícia. La corrupció s’estén com una gangrena, reflectint fidelment la crisi profunda del sistema capitalista i del règim que es va fabricar en els anys de l’anomenada Transició.

L'11 de febrer la sorprenent renúncia de Benet XVI va provocar commoció i estupefacció. Hem de remuntar-nos a l'any 1415 per trobar un altre esdeveniment similar, quan Gregori XII va abandonar el pontificat en un dels moments més convulsos de la història del catolicisme, el Cisma d'Occident, un període en el qual fins a tres Papes diferents es van disputar la direcció de l'Església Catòlica.

Després de sis anys de col·lapse econòmic i ajustos brutals, la classe dominant grega ha estat incapaç de contenir, desmoralitzar o doblegar un moviment de contestació social cada cop més ampli i radicalitzat, encapçalat per la classe obrera, i que ha posat a sobre de la taula la possibilitat de transformar la societat en línies socialistes. Una part decisiva de la població ha arribat a la conclusió que sota la dominació del capital financer l’única perspectiva de futur és l’extensió dels elements de barbàrie ja presents avui a la societat grega, i no està disposada a tolerar-ho. De fet, el país viu una situació prerevolucionària. Aquesta resistència heroica s’està donant malgrat els efectes socials dramàtics de les retallades, de les múltiples maniobres polítiques de la burgesia que miren d’estabilitzar un sistema en crisi i del recurs cada cop més freqüent i intens a la repressió estatal i a l’acció intimidadora de les bandes feixistes d’Alba Daurada (AD).

En aquests dies hem assistit a l'explosió del cas Bárcenas, la trama de corrupció desvetllada des de les pàgines d'El Mundo i El País, en la qual es recolzava el suposat finançament il·legal del PP en els últims vint anys, així com el cobrament de sobresous de diner negre procedent d'empresaris, especialment contractistes, per part de membres de la més alta direcció del partit, inclòs el president del govern Mariano Rajoy. Tot això es desprèn dels ja famosos papers de Luis Bárcenas (el que fou tresorer del PP durant 18 anys fins a la seva implicació en el cas Gürtel) filtrats a la premsa, en els quals es recull la suposada comptabilitat “B” del PP. La veracitat d'aquests documents agafa major força quan alguns dirigents del PP, com García Escudero, Jaime Ignacio del Burgo o Santiago Abascal Escuza han reconegut com a certs les anotacions comptables en els quals apareix el seu nom. Però, és el cas Bárcenas un fet aïllat, o reflecteix una solament una mica el que la corrupció  representa dins del funcionament habitual del sistema capitalista?